L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l’institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques. Recuperar la memòria i aconseguir treure l'entrellat dels fets en què es troba atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré combina magistralment amb la peripècia d'un petit senglar que té tirada a distreure's i a pensar més del compte.

Novel·la de novel·les, Jo confesso és una carta d'amor d'algú que ha estimat incondicionalment; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta; d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident. És una novel·la sobre l'ànima de l'Europa que hem rebut i la que oferim a les generacions futures.

Havia de ser una novel·la sobre mestres i va acabar essent la història d'una monumental venjança on el maquis, el paisatge dels Pirineus, la dictadura franquista, els interessos econòmics, el Vaticà, un gat i les passions humanes juguen un paper protagònic.

Alban Berg ho va dir en el Concert per a violí i orquestra. Jaume Cabré ho diu en aquesta novel·la.

La lluita despietada pel poder a la Barcelona del segle XVIII provoca un rosari de víctimes, unes més innocents que altres.

El frare organista del convent de Sant Aniol és enviat, com a càstig, al monestir de la Ràpita en qualitat de pare confessor de les monges. Llavors comencen els problemes de debò.

La Catalunya industrial de començaments del segle XX, les lluites pel poder dins d'una mateixa família d'industrials, amb la Setmana Tràgica de fons històric.

Aquesta edició és un regal de l'editor, que va decidir aplegar en un sol volum La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luvowki o la desraó perquè es visualitzés allò que ja se n'anava dient 'El cicle de Feixes'.

Què es pot esperar d'una protagonista que es diu Barringa Barranga? És una dona que, fa temps, quan es va jubilar, va adquirir l'hàbit de rosegar olives arbequines. Som a la Barcelona del barri de Sant Antoni quan encara es podia fer vida al carrer.

El mític bandoler dels Rasos, temut pels uns, admirat pels altres, tant per la seva agressivitat com per la seva capacitat militar, no pot explicar a ningú que el que té, essencialment, és por.