«Confiteor défie les lois de la narration pour ordonner un chaos magistral et emplir de musique une cathédrale profane.» Babelio

Bibliographie · Élaborée par Jaume Aulet

Livres publiés et date de rédaction

  • 2019. Tres assaigs (Pròleg de Sam Abrams). Barcelona, Proa 2019.
  • 2017. La Mariona i la Menjanits (Il·lustracions de Romina Martí). Estrella Polar, Barcelona. Escrit el 2017.
  • 2017. Quan arriba la penombra Barcelona, Proa. Recull de contes escrit entre 2012 i 2016.
  • 2015. En Pere i el bosc (Il·lustracions de Júlia Sardà). Estrella Polar, Barcelona. Escrit el 2015.
  • 2015. Les incerteses Barcelona, Proa. Assaig escrit entre 2012 i 2014.
  • 2011. Jo confesso Barcelona, Proa. Novel·la datada entre 2003 i 2011.
  • 2007. Baix continu, Barcelona, Proa. Antologia de contes de tema musical.
  • 2005. La matèria de l'esperit, Barcelona, Proa. Assaig escrit entre 2004 i 2005.
  • 2004. Les veus del Pamano, Barcelona, Proa. Novel·la datada entre 1996 i 2003.
  • 2001. L'emigrant, dins DIVERSOS AUTORS, Domèstics i salvatges. Deu contes d'animals. Barcelona, Planeta, ps. 45-54.
  • 2001. Llegia però no movia els llavis (Notes sobre la lectura literària). Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2001-2002, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
  • 2001. Pluja seca. Carta del papa a la reina Maria, Barcelona, Proa. Obra de teatre escrita entre el 1997 i el 1999. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 25 de gener del 2001.
  • 2000. Viatge d'hivern, Barcelona, Proa. Contes redactats entre el 1982 i el 2000. Tots han estat acabats l'any 2000, segons diu el mateix autor a l'epíleg.
  • 1999. L'any del Blauet, Barcelona, Barcanova. Conte infantil. El copyright és de l'any 1981.
  • 1999. El sentit de la ficció. Itinerari privat, Barcelona, Proa. Assaig escrit el 1998. Inclou Quadern de bitàcola. Reflexions al voltant d'Estació d'enllaç, escrit entre 1996 i 1998.
  • 1996. L'ombra de l'eunuc, Barcelona, Proa. Novel·la datada entre 1991 i 1996.
  • 1991. Senyoria, Barcelona, Proa. Novel·la datada a 1986 i 1989-1990.
  • 1985. Llibre de preludis, Barcelona, Edicions 62. Inclou tres contes, escrits entre 1981 i 1984, i la novel·la curta Luvowski o la desraó, escrita entre 1977 i 1983.
  • 1984. Fra Junoy o l'agonia dels sons, Barcelona, Edicions 62. Novel·la escrita entre 1979 i 1983.
  • 1984. La teranyina, Barcelona, Proa. Novel·la datada a 1980-1981 i 1983.
  • 1984. L'home de Sau, Barcelona, La Galera. Novel·la infantil escrita entre 1982 i 1983.
  • 1980. La història que en Roc Pons no coneixia, Barcelona, La Galera. Novel·la infantil escrita el 1979.
  • 1980. El mirall i l'ombra, Barcelona, Laia. Novel·la escrita el 1978.
  • 1978. Carn d'olla, Palma de Mallorca, Moll. Novel·la escrita el 1977.
  • 1978. Galceran, l'heroi de la guerra negra, Barcelona, Laia. Novel·la escrita entre 1975 i 1976
  • 1977. Toquen a morts, Barcelona, La Magrana. Contes datats entre 1969 i 1976. Inclou la sèrie Contes corrents, datats entre 1974 i 1976.
  • 1974. Faules de mal desar, Barcelona, Selecta. Contes datats entre 1970 i 1973.

Bibliographie basique

  • 2014. Què pensa Jaume Cabré. Entrevistat per Cristòfol A. Trepat. Dèria Editors. Barcelona, 2014.
  • 2007. Roser TRILLA I PRUJÀ, "Introducció" a Jaume CABRÉ, Baix continu, Barcelona, Proa, 2007, ps. 7-36, ("Les eines", 50).
  • 2005. Jordi MALÉ I PEGUEROLES, "Humor i retòrica (de la bona) en Jaume Cabré. A propòsit de Les veus del Pamano", Revista de Catalunya, núm. 202 (gener 2005), ps. 117-121.
  • 2004. Jaume AULET, "La memòria i el món", Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 123 (desembre 2004), ps. 135-143.
  • 2004. Roser TRILLA I PRUJÀ, "Introducció" a Jaume CABRÉ, Senyoria, Barcelona, Proa, 2004, ps. 7-30, ("Les eines", 34).
  • 2001. Jaume AULET, "Jaume Cabré i el sentit de la ficció teatral", pròleg a Jaume CABRÉ, Pluja seca. Carta del papa a la reina Maria, Barcelona, Proa, 2001, ps. 9-20.
  • 2001. Francesc FOGUET, "Una metàfora del poder", Avui cultura (6-XII-2001), p.4. Ressenya de l'edició de Pluja seca.
  • 2000. Jaume AULET, "Jaume Cabré i el sentit del seu món literari", Serra d'Or, núm. 482 (febrer 2000), ps. 46-50.
  • 1999. Isidor CÒNSUL, "Pròleg" a Jaume CABRÉ, Carn d'olla, Barcelona, Proa, 1999, ("A Tot Vent, Biblioteca Jaume Cabré"), ps. 7-11.
  • 1999. DIVERSOS AUTORS, Jaume Cabré, 25 anys després, Barcelona, Proa, 1999. Edició no venal. Inclou col·laboracions de Sam Abrams, Jaume Aulet, Àlex Broch, Isidor Cònsul, Xavier Fabré, Marta Nadal, Oriol Izquierdo, Josep Lluch, Jordi Mir, Joan Francesc Mira, Adolf Pla, Valentí Puig, Bernat Puigtobella, Joaquim M. Puyal, Joan Rendé i Masdéu, Ramon Solsona, Cristòfol-A. Trepat i Vicenç Villatoro.
  • 1999. Magda FERNÀNDEZ, "La teranyina. Jaume Cabré", dins Cristòfol-A. TREPAT (coord.), Guia de lectura. Les millors novel·les de la nostra història, Barcelona, Proa, 1999, ("Per conèixer la història de Catalunya"), ps. 117-123.
  • 1999. Lluís MESEGUER, "Escriptura i sentit", Caràcters, núm. 9 (octubre 1999), p. 14. Ressenya de La construcció del sentit.
  • 1999. Joaquim PRATS, "Se'nyoria. Jaume Cabré", dins Cristòfol-A. TREPAT (coord.), Guia de lectura. Les millors novel·les de la nostra història, Barcelona, Proa, 1999, ("Per conèixer la història de Catalunya"), ps. 84-92.
  • 1999. Joan SANTACANA, "Ga'lceran, l'heroi de la guerra negra. Jaume Cabré", dins Cristòfol-A. TREPAT (coord.), Guia de lectura. Les millors novel·les de la nostra història, Barcelona, Proa, 1999, ("Per conèixer la història de Catalunya"), ps. 93-102.
  • 1998. Jaume AULET, "Pròleg" a Jaume CABRÉ, L'ombra de l'eunuc, Barcelona, Proa, 1998, ("A Tot Vent, Biblioteca Jaume Cabré"), ps. 7-11.
  • 1998. Marta NADAL, "Pròleg" a Jaume CABRÉ, Fra Junoy o l'agonia dels sons, Barcelona, Proa, 1998, ("A Tot Vent, Biblioteca Jaume Cabré"), ps. 9-12.
  • 1997. Jaume AULET , "Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc", "Els Marges", núm. 58 (setembre 1997), ps. 117-120.
  • 1996. Cristòfol-A. TREPAT I CARBONELL, "Estimar Déu a través de la música? A propòsit de Fra Junoy o l'agonia dels sons de Jaume Cabré", dins Tomàs NOFRE, Cristòfol-A. TREPAT, Narrativa i transcendència (Emili Teixidor i Jaume Cabré), Barcelona, Editorial Claret / Fundació Joan Maragall, 1996, ("Quaderns", 32), ps. 15-26.
  • 1995. Isidor CÒNSUL, "Jaume Cabré o la novel·la com a reflexió moral", dins Llegir i escriure. Papers de crítica literària, Barcelona, La Magrana, 1995, ("Els orígens", 37), ps. 141-152.
  • 1993. Àlex BROCH, "Estructures de significació a Fra Junoy o l'agonia dels sons", dins Forma i idea en la literatura contemporània. Estudis crítics sobre autors catalans, Barcelona, Edicions 62, 1993, ("Llibres a l'abast", 273), ps. 101-121.
  • 1993. Isidor CÒNSUL, "Jaume Cabré. Itinerari i perfil d'un narrador", Serra d'Or, núm. 397 (gener 1993), ps. 28-29.
  • 1993. DIVERSOS AUTORS, Jaume Cabré. L'escriptor del mes, gener 1993, Barcelona, Generalitat de Catalunya - Institució de les Lletres Catalanes, 1993.
  • 1993. Quico FERRAN, Guia de lectura. Jaume Cabré. Barcelona, Proa / Fundació Prudenci Bertrana, 1993, ("Guia de lectura"). Edició no venal.
  • 1992. Víctor MARTíNEZ-GIL, "Jaume Cabré, Senyoria". Els Marges, núm. 45 (gener 1992), ps. 121-122.
  • 1989. Àlex BROCH, "El Llibre de preludis i el cicle de Feixes en l'obra narrativa de Jaume Cabré", Revista de Catalunya, núm. 26 (gener 1989), ps. 125-135. Reproduït a "L'obra narrativa de Jaume Cabré", dins Forma i idea en la literatura contemporània. Estudis crítics sobre autors catalans, Barcelona, Edicions 62, 1993, ("Llibres a l'abast", 273), ps. 121-136, amb el títol "Sobre Llibre de preludis i el cicle de Feixes".
  • 1985. Marta NADAL, "Luvowski o la desraó: la raó d'una trilogia", Serra d'Or, núm. 312 (setembre 1985), ps. 51-52.
  • 1984. Isidor CÒNSUL "L'any de Jaume Cabré", Serra d'Or, núm. 303 (desembre 1984), ps. 93-94.
  • 1980. Marina GUSTÀ, "Jaume Cabré, El mirall i l'ombra", Els Marges, núm. 17 (1980), ps. 120-121.

Quelques interviews

  • 2000. Lluís BONADA, "[Entrevista. Jaume Cabré]", El Temps, núm. 856 (7 a 13-XI-2000), p. 67. A propòsit de Viatge d'hivern
  • 2000. Eva PIQUER, "[Entrevista. Jaume Cabré]", Avui cultura (12-X-2000), ps. 1-3. A propòsit de Viatge d'hivern.
  • 1999. Marta CIÉRCOLES, "Entrevista. Jaume Cabré", Avui, cultura (14-X-1999), ps. 10-11.
  • 1998. Miquel PUJADÓ, "Jaume Cabré o la teranyina dels sons", Catalunya Música. Revista Musical Catalana, núm. 169 (novembre 1998), ps.14-18. Sobre Jaume Cabré i la música.
  • 1997. Lluís SERRASOLSES, "Jaume Cabré: la lletra i la imatge", El Pou de Lletres, núm. 7 (tardor 1997), ps. 13-16.
  • 1996. Lluís BONADA, "[Entrevista. Jaume Cabré]", El Temps, núm. 648 (18-XI-1996), p. 88. A propòsit de L'ombra de l'eunuc.
  • 1996. Ada CASTELLS, "Entrevista. Jaume Cabré", Avui, cultura(10-X-1996), ps. 1, 3. A propòsit de L'ombra de l'eunuc.
  • 1996. David CASTILLO, "Entrevista. Jaume Cabré". Avui (23-IV-1996), ps. 9-10. Suplement de Sant Jordi.
  • 1993. Vicenç VILLATORO, "Jaume Cabré, inventor de tradicions", Cultura, núm. 41 (gener 1993), ps. 10-17.
  • 1990. Marta NADAL, "Jaume Cabré o la necessitat d'explicar el món", Serra d'Or, núm. 364 (abril 1990), ps. 19-22. Reproduït a Converses literàries, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991ps. 153-163, ("Biblioteca Serra d'Or", 103).

Quelques choses à propos de Les voix du Panamo (2004)

  • 2005. Jordi MALÉ I PEGUEROLES, "Humor i retòrica (de la bona) en Jaume Cabré. A propòsit de Les veus del Pamano", Revista de Catalunya, núm. 202 (gener 2005), ps. 117-121.
  • 2004. Jaume AULET, "La memòria i el món", Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 123 (desembre 2004), ps. 135-143.
  • 2004. Marta BARBA, "Les veus del Pamano, una obra mestra", Avui (27-IV-2004), p.5. Secció "Bústia"·
  • 2004. Lluís BONADA, "[Entrevista. Jaume Cabré]", >El Temps, núm. 1025 (3 a 9-II-2004), ps. 96-97.
  • 2004. Jordi CAPDEVILA, "Jaume Cabré recrea les guerres de la postguerra", Avui (29-I-2004), p.39.
  • 2004. Lourdes DOMÍNGUEZ, "[Entrevista. Jaume Cabré]", Avui cultura (15-IV-2004), ps. 1-3.
  • 2004. Maria FERNÁNDEZ, "Bons llibres", Avui (7-V-2004), p.4. Secció "Bústia".
  • 2004. Julià GUILLAMON, "Hasta aquí llegaron las aguas", La Vanguardia. Culturas, núm. 87 (18-II-2003), ps. 10-11. Ressenya.
  • 2004. Joan Josep ISERN, "Sobre el poder i la glòria", Caràcters, núm. 27 (abril 2004), p. 13. Ressenya.
  • 2004. Isabel OBIOLS, "Entrevista. Jaume Cabré", Quadern El País, núm. 1055 (29-I-2004), p. 4
  • 2004. Joan TORT, "Els paisatges pallaresos de Jaume Cabré", Avui diumenge (15-II-2004), ps. 30-33. Reportatge. Fotos de Laurent Sansen.
  • 2004. Estanislau VIDAL-FOLCH, "Odi antic i estèril", El Periódico. Llibres (30-1-2004), p.22.

Jaume Cabré


Diplômé en Philologie Catalane par l'Université de Barcelone, enseignant agrégé dans le secondaire en disponibilité. Il est membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Lire plus
Le lecteur de littérature sait qu'écrire est créer et comprend la poétesse polonaise Wislawa Szymborska lorsqu'elle dit qu'en prononçant le mot 'Rien' on a déjà crée quelque chose qui n'a pas de place dans aucune non-existence. Ou qu'en prononçant le mot 'Silence' on le détruit